Destaca per la seua trajectòria com a solista i pionera de la viola, defensant la música amb passió i donant a conèixer el seu instrument amb veu pròpia, gràcies a les seues carismàtiques interpretacions de gran expressivitat i bellesa sonora. Ofereix un ampli repertori com a solista des del barroc fins als nostres dies. El seu esperit innovador per a acostar la música clàssica a nous públics li ha portat a crear nombrosos projectes multidisciplinaris al costat d'artistes com Rocío Márquez, Rosario La Tremendita, Moisés Sánchez o Antonio Ruz.

Presentarà el seu segon treball discogràfic Ritual, un àlbum per a viola només que recorre més de mil anys de música, des de Hildegard von Bingen fins a György Kurtág.

María Jorge (violí), Anaïs Barbier (veu i pandereta) i Pedro fariñas (guitarra) formen Caldo, un trio gallec que acosta la música tradicional a contextos sonors contemporanis a través de l'experimentació amb els propis instruments. Presenten una proposta en la qual integren melodies tradicionals gallegues i composicions pròpies amb influències de les músiques atlàntiques-

Al maig de 2023 publiquen el seu segon àlbum, Lugar A Ponte, una proposta íntima, moderna i potent, plena d'honestedat i de responsabilitat, tant amb la tradició com amb elles mateixes. Amb aquest treball es reivindiquen com una de les agrupacions imprescindibles a l'hora d'entendre la renovació i posada en valor de la música tradicional a través de l'experimentació sonora.

La valenciana Sandra Monfort, la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol formen aquest grup, que en 2022 va rebre el Premi Carles Santos de la música al Millor disc de l’any i Millor disc de música tradicional popular, pel seu segon disc Jota de morir, el qual s’inclouen temes musicals com “A la vora del riu mare”, “Canteu a l'albat” o “Nana naneta”. 

Igual que succeeix amb la música tradicional o amb la veu de les dones, la mort és un altre univers enorme i silenciat. Marala cerca maneres d’integrar-la, recuperar-la com una idea a l’abast del pensament i de la vida. 

Després de publicar A trenc d’alba, un disc dedicat a la llum i als principis, ara s’acosten a la mort per entendre millor els finals.

Formació de l’Alcoià i El Comtat que busca fusionar la cultura de la música electrònica amb la tradició musical valenciana. Amb influències des dels fandangos fins a la música de moros i cristians i des dels ritmes electrònics britànics fins a la Ruta del Bakalao, la formació busca integrar en la seua música els diferents elements culturals que conformen la identitat cultural valenciana.

A Ens devem a la faena es fusionen en este cas el cant de batre de la tradició valenciana amb el footwork originari de la ciutat de Detroit, buscant expressar el tedi per la ubiqüitat del treball a les nostres vides i l’absència de vincles que genera la cultura de l’esforç en la societat en la que vivim.

Recorregut itinerant pels carrers de Càrcer, amb inici a la Plaça de la Comunitat Valenciana.

Cantadores: Teresa Segarra Belda i Noelia Llorens 'Titana'

Versador: Lluís Benlloch

Dolçaina i tabal: Susana Díaz Tejedor i Xavier Escrihuela

Compost per Ana Sanahuja i Roqui Alber, beuen de les escenes culturals de ciutats com l’Havana, Nova York o Buenos Aires, i  es  caracteritzen per un llenguatge propi que es troba als marges de disciplines artístiques com la poesia oral i escènica, la música, la performance i el teatre.

“Parlem un idioma fet de fragments, de restes que hem anat acumulant. Utilitzem la música com a material escènic i expressiu, mostrant-la com a element dramàtic, amb una presència que la situa cara a cara amb el text.”

Han estat nominats als Premis de les Arts Escèniques en 2023 a la Millor composició musical per el segon disc, “Preludio a la lentitud”, un poema sonor, una meditació col·lectiva, un anhel de detindre’ns,  un manifest. 

S’autodefineix com la melodia dels que algun dia, ho van donar i ho van perdre tot en una aposta en què ningú no pot guanyar: l’existència. És la cançó dels que mantenen l’esperança de tornar-se a trobar. Elena ens atrapa amb la seua particular i íntima manera de parlar-nos de la seua perspectiva de la vida, no només en les lletres, sinó també amb les atmosferes que crea en cadascuna de les cançons i que et demanen més i més d’ella.

En 2022, la jove cantant i compositora va traure a la  llum “La insoportable intensidad del ser”, el seu primer treball discogràfic. Composicions tremendament reflexives per a la seva joventut, una veu màgica que remou les entranyes i la intensitat com a estendard. Elena Játiva obre el seu món interior i la seva sensibilitat musical de bat a bat per mostrar-nos el seu talent.

Com qui ha estat un temps fora de casa i ara hi torna amb la mirada curiosa del visitant, els germans Alejandro i Víctor Hernández s’han submergit en la tradició musical de la seva terra natal, l’Horta de Múrcia, per gestar Maestro Espada, un emocionant projecte en què els sintetitzadors analògics harmonitzen amb “castañetas” i llaüts per demostrar amb escreix que l’electrònica també serà folklore.

“Dejé de tener amo para ser el puto amo”

LÁZARO és una adaptació lliure del clàssic espanyol El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro va canviant d'amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», el moro, el secreta, la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. La música i els amics, condensats en el personatge de Marco, el músic en escena, permeten finalment a Lázaro convertir-se en el seu propi amo

L’espectacle combina l’estètica  Hip hop i el teatre per a generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté la part clàssica de la tradició popular: contar una història com ho faria en la plaça d'un poble.